En un futur no molt llunyà: Hi havia una vegada, un poblet on ses dones feia anys que havien fuit a causa de que ets habitants masculins anaven molt calents, es poblet es deia Ferreries. On vivia un al•lot, ell era de nom Tòfol de Son Sivineta, (que era es germà polític d’en Joan de Son Sivineta) i aquell mateix dia havia de partir ell i un ranxo d’amics igual de calentorros que ell a un poblet del nord d'Europa a cerca dones, ja que la tenia dura com un mac de torrent i no hi havia dones per consolar-lo, a més na Manola* ja la cansava (*con la mano sola). En arribar a s'aeroport d'es Migjorn (construit damunt Caballo, ja que no hi havia dones ja...) En Guiem va agafar un avion de paper ( no vos penseu que era de paper estil DINA-4, es sa marca d'ets avions futurs) i va partir de sa petita i hermosa Illa de Menorca i va anar fent escala (no de ses de pujar) i a cada país que feia escala aproximadament 1h, deixava es seu rastre sexual, anava dixant condons emprats i reutilizats (ja que en un futur Control treura un condó reutilitzable) , colqun de foradat i tot (ja que anava tant dret que reventaven) i sobretot dixant dones i dones i dones i colque homu tmbe, sense esmentar ets animalons, però açò es massa lleig de contar, pero basicament dones de totes ses castes (franceses que te feien un bon françes, ingleses que hanaven a lo que anaven, alemanotes que no veigis quina garra, coque iralandesa mescalda per alla i un parei de mallorquines na Manacor ( ses que fan bo) que no se d'ont devien sortir i cla, sa majoria embaraçades, gràcies a s'acomulació de “suc" (per ser fins) que duia, i era com es vi, com més estona feia dins, més bona cualitat. Es viatge va ser llarg pero as cap de 36 dies nedant, 12 volant (amb s'avion eh, no vos penseu que era com en Goku) i 365 dies i un mes caminant, va arribar a un poblet del Nord anomenat Hotestburg ont ses dones tenien un diminut xuminu pelut. A Hotesburg es percentatge de dones era de 9 dones i mitja per cada tiu (no vus penseu que s'en barrinava mitja, es un percentatje), i durant una setmana tots ets amics es van gastar tots es condons Durex fins que agafaven de s'unic bar gerres de cervesa al reves i tot (ses que tenein manec no eh). Quan feia una setmana que eren alla, i cansats de fotre es xeu (paraula emprada per en Sampa que equival a polvo, té un gran lèxic eh), ets amics van decidir que prou barrinar i que anirien dalt sa muntanya a esquiar (que no es follar en aquest cas, es esquiar de de ve, en serio), aquell dia en Tofol es va adormir ja que va tenir somnis erotics amb es Papa Noel (procedent d'alla) i va tenir somnis humits, va agafaro tot tant rapit (casi com en Bolt) i va partir alla on havien quedat, va veure que havien partit ja que hi havia petjades, pero de deve eren ses del Yeti arrosegant 7 putes verges (si si, verges) muntanya amunt, aixi que va pujar i pujar i de tant en tant sembrava un pi fins que es va donar compte de que es va perdre ja que va trobar un pi que ja havia “sembrat”, perdrese era tipic seu (una vegada es va perdre dins es nas seu mentre pescava titis i sa mare va haver d'avisar sa policia, hi hi va anar en Selso de futur, perque de debe es com en Doraeomon, lo que pasa es que no ho sap ningu, per aso va de blau). En aquells moments sa seva intel•ligència tenia pocs recusos, un 99% percent des cervell era ple de suc blanc acomulat encara , s’altre 0,9% era de quins calsusmistus s’havia de posar cada dia i es resto o deixava buit per si i havia de gurdar es condons o sa calderilla. Bò ido a lo que navem, en Tòfol va estrenyer ses dents fins que casi es rebasa sa llengu (si, sa que emprava per es cunilingus i beso negro, des payaso...etc) i li va fotre en linia recta travessant costes empinades (com sa seva fava) i mollt groses (com sa fava des germa seu, en Joan) I baixant costers (mes grosos que es de Lo) rudolant, (com es inglesos que tiren una fogasa de Sant Patriciu, ido aixi) i caminava i caminava fins que va veure cosa estirada enterra i molt gorda, se pensava que era una alemanota amb bones mamelles, pero era una puta morsa, idò si, en Toful caminat caminant va arribar a l’Antartida i direu, i es devia morir de fred, i jo vus dire que gracies a nes “suc” blanc acomulat que circulava per tot es cos el mantenia calent. En Tofol mesquinet, que no sabia que fer per tornar a Menorca, fea dos dies que voltava per es gel menjant Mañanitos que dua dins sa motxila, era l’unic de valor. Ell ja anava desesperat i fea masa fred per cridar na Manola*, aixi que es va baixar es calsons i li va clavar a una pinguna que hi havia per alla, cuant es dins senten sa pinguina que diu: Que fas puta maricon!!?? (amb ingles pero), i en Tofol de Son Sivineta ben asustat va fotre un bot que va veure Son Pere i tot. Llavonses, veuen que una persona que surt de dins sa pinguna (no, no sel havia menjat), i resulta que es es net des fill den Jaques Costeau que fea un reportatge des pinguinos infiltrat, en Tofol estava salvat. En Jack (para los amigos, be no que queda gay, quedam en Jaques) el va menar a sa base i alla van contactar amb s’aeroport des Migjorn, ont van enviar un avion cap alla. As cap d’uns dies va arribar un avion amb un mitjorner, diuen que un net den Jeroni es company den Coca. Durtant es dies que esperava se li va ocurrir una idea a nen Tofol, i aso que era mes curt que... va carregar tot s’avion de pinguinas i va partir cap a Menorca I va ser aixi, com en Tofol va dur pinguinas a Menorca, es varen escampar i reproduirse, aixi en Tofol va solucionar es problema de ses calentures i ets homos es van poder calmar fins que ses dones van poder viure un altre vegada a ca seva tranquiles, despues van fer fora per es penyal de Cala Galdana a totes ses pinguinas per ordres dun rebenet den German. Així tot va tornar a la normalitat, i colorin colarado este “escrit raru” se ha acabado. PD: Enhorabona a nes que ho hagi llegit tot
